Pagina principala
|
Vos in vedrinaEl John Winston Ono Lennon, nassud ‘me John Winston Lennon (Liverpool, 9 de otober del 1940 – New York, 8 de dicember del 1980) l’è stad on cantautor, polistrumentista, artista e ativista britanich. Del 1960 al 1970 a l’è stad composidor e cantant del grup musical di Beatles, in di quai in cobia cont el Paul McCartney, l’ha anca compost la pupart di canzon. Cont el McCartney l’ha formad vuna di partnership musicai de sucess pussee importante de la storia de la musica del secol quell di vint. A l’è 'l cantautor pussee nominad in la storia di classifiche inglese seguid del McCartney. In del 2002, in d’on sondagg de la BBC sora i 100 personalità britaniche pussee importante de tucc i temp, el s’è classificad otav. Terminada l'esperienza cont i Beatles, el John Lennon l’è anca stad musicista solista, autor de dissegn e test poetegh, de sorapu l'è stad anca on ativista politegh e on paladin del pacifismo. Quest el gh’ha portad di problem cont i autorità statunitense (FBI), che per longh temp, a consideràll on soversiv, i hann spionad tute i so atività e quei de la mier Yōko Ono, e diverse volte s'inn refudad de dàgh la green card. L'è stad sassinad a colp de revolver, d'on so fan de lu, el Mark David Chapman, la sera del 8 dicember del 1980 a New York. El Lennon l’è andad in spos do volte: el gh’ha havud el fioeul Julian del prim matrimoni con la Cynthia Powell, inveci del second matrimoni con l'artista giaponesa Yoko Ono l’è nassud el fioeul Sean. Tucc e du i fioeui a inn andad adree a la carrera artistica del pader. Dopo el matrimoni con la Yoko, el John l’ha mudad legalment el so nom in John Winston Ono Lennon. John Lennon l’è al 5º post in la lista di 100 cantant pussee bon segond Rolling Stone. De sorapu 'l se troeuva al 55º post de la lista di 100 ghitarrista pussee bon segond Rolling Stone. (Innanz) Te 'l savevet che ...El Podestà a l'era la carega a la guida de 'n Liber Comun, che 'l gh'eva in man el poder esecutiv e 'na part del poder giudiziari, in carega per on period limitaa de temp. In principi el comun medieval a l'era gestii di consol, orghen collegial, però cont el temp el s'è scernuu de doperà 'na carega unega, ciovè el podestà, che 'l gh'eva el compit de eseguì i legg e mantegnì la sigurezza, menter el capitani del Popol el gh'eva, de solit, el poder legislativ e quell de guidà la milizia. El primm podestà cognossuu a l'è staa a Bologna, el Guido da Sasso, elegiuu in del 1151. A bon cunt, però, i primm podestà autonom s'hinn vist intorna al 1200, degià che dopo de la dieta de Roncaja, quand che 'l Barbarossa l'ha ciamaa a lu el dirizz de nomenà i capi di comun, la pupart di podestà de l'epoca eren scernuu de luu e minga vorzuu di consili cittadin, tant de menà al nass de la Liga Lombarda per difend 'sta autonomia e de portà i resgiô de la Liga, in la pas de Costanza, a domandàll esplicitament. (Va inanz) In di olter lengovI des Wikipedie con pussee de articoi: Ingles, Cebuan, Todesch, Svedes, Frances, Olandes, Russ, Spagnoeul, Italian, Arab Egizzian Alter lengov minoritari e piscinine: Bass sasson, Nāhuatl, Forlan, Cors, Tibetan, Abcas, Picard, Odmort, Komi, Casciob Un proverbi a cas
"Braghe onte palanche pronte" |
Ocio!
WikipediaWikipedia l'è un'enciclopedia libera e portada inanz apena de utent volontari. El so obietiv l'è de menà la cognossenza libera a tucc e in pussee lengov che se po. I nost Cinch Pilaster inn:
Una vos de scriverCossa se po fà?
|


